Disseny

CRITERIS BIOCLIMÀTICS I PASSIVHAUS

Per assolir una alta eficiència energètica cal integrar des del començament tots els aspectes per a un bon disseny: criteris bioclimàtics i criteris Passivhaus.

L’arquitectura bioclimàtica enfoca la seva atenció en l’optimització de les condicions de l’entorn, per donar prioritat així a les solucions passives de confort energètic més enllà de qualsevol altre sistema actiu. D’aquesta manera, en el disseny prenen rellevància, des del primer moment, condicionants com l’emplaçament, l’orientació, la compacitat, la radiació i la protecció solar, les pluges, els vents, la recuperació d’aigües, vegetació… Només un cop integrat l’edifici en el seu entorn i aprofitant al màxim els beneficis dels sistemes passius, tindrà sentit recórrer petits suports energètics actius basats en energies renovables o d’alta eficiència (aerotermia, solar tèrmica, solar fotovoltaica, biomassa, geotèrmia…).

PassivHaus és un estàndard d’edificis d’alt rendiment que es va desenvolupar a Europa per uns físics. Es centra a reduir o eliminar la necessitat d’un sistema actiu de calefacció o refrigeració per mantenir un clima interior confortable. Això s’aconsegueix mitjançant un disseny eficient que utilitza tècniques de refrigeració i refrigeració passiva, una evolvent optimitzada i hermètica, super aïllada i equipada amb finestres eficients energèticament amb un sistema de ventilació amb recuperació de calor.

EXCEL·LENT AÏLLAMENT TÈRMIC DE L’ENVOLVENT

La superfície de contacte amb l’exterior s’ha de minimitzar per reduir les seves necessitats energètiques -factor de forma-. El tancament, la coberta i la solera han de tenir una baixa transmitància tèrmica que ens protegeixi tant a l’hivern com a l’estiu del salt tèrmic interior-exterior. Aquesta línia d’aïllament es trobarà per regla general a la cara exterior de l’envolvent, ja que és la millor manera d’assegurar la seva total continuïtat i homogeneïtat.

FINESTRES I PORTES D’ALTES PRESTACIONS

Els buits en l’envolvent són punts febles que han de ser estudiats en detall des de la seva ubicació, dimensió i protectors solars en fase de projecte fins a la seva col·locació en obra. A més, les fusteries utilitzades han de tenir molt baixa transmitància, utilitzant vidres dobles i triples farcits de gas inert i de baixa emissió, de manera que reflecteixin la calor a l’interior de l’habitatge a l’hivern i el mantinguin a l’exterior a l’estiu.

MINIMITZACIÓ DE PONTS TÈRMICS

Determinats punts de l’envolvent (junts en finestres, trobaments forjats-façana o cantonades …) causen pèrdues energètiques indesitjades quan han estat mal dissenyats o executats. Al mateix temps, genera superfícies fredes que poden acabar provocant l’aparició de floridura i la degradació del material. Un adequat estudi des de fase de projecte fins a l’obra, permetrà eliminar-los o bé reduir-los a la mínima expressió.

ESTANQUEÏTAT A L’AIRE

S’ha d’assegurar que l’edifici no presenti infiltracions d’aire a través de la seva envolvent, per garantir màxim confort, absència de condensacions i una alta eficiència del sistema de ventilació mecànica. Aquesta qualitat és mesura amb una prova de pressió en obra –Blower Door test-, que verificarà l’òptima execució necessària per a l’estàndard o revelarà errors a temps de solucionar-los.

VENTILACIÓ AMB RECUPERACIÓ DE CALOR

Per ventilar de forma eficient, l’aire viciat interior, que es troba a una temperatura de confort, serà expulsat a l’exterior mitjançant un intercanviador de calor. Aquest aconseguirà cedir gran part de la calor a l’aire entrant, sense barrejar-los. Això permetrà que l’aire exterior entre temperat, i farà possible que amb una petita contribució activa (o fins i tot amb l’escalfor emesa per ocupants i aparells electrònics) tornem a aconseguir la temperatura de confort.

La certificació PassivHaus és un rigorós procés de verificació que determina si un edifici compleix tots els requisits de l’estàndard. Confirma que l’edifici ha estat dissenyat per aconseguir alts nivells de confort per a l’ocupació i rendiment sanitari i energètic.